Una aproximació al Tragó de la darreria del segle XVI
Pel que fa a baronia de Peramola, la documentació més antiga que en coneixem és el Capbreu de la Vila y Baronia de Peramola que l’any 1575 mana escripturar la baronessa Peronella de Zurita, filla de Francesc de Zurita i Ana de Nueros i casada amb Pere Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte de Canet i d’Illa, dues poblacions del Rosselló. D’aquest document, dipositat a l’Arxiu Diocesà d’Urgell, se’n conserva de la pàgina 39 a la pàgina 170, és a dir, un plec que suma dues-centes seixanta-dues pàgines, perquè solament numeraven, en xifres romanes, la primera cara del full. Unes pàgines, d’altra banda, que es llegeixen força bé. Malauradament, la pèrdua de les parts primera i final ens priva de saber els privilegis de què podien haver gaudit els vassalls, si aquests pagaven algun altre impost a més dels censos, si s’hi havia inclòs algun vassall més de la baronia o bé saber qui era el notari que el va escripturar.
L’any 1575, el poble de Tragó consistia en dos rengs de cases —la paret de fora de les quals feia de muralla— i un carrer central —«lo carrer públich»— amb un portal a cada cap; dos portals que tancaven el poble a la nit o a tota hora en cas de perill. Eclesiàsticament, les cases de sol ixent pertanyien totes a la «paròchia de Castellvedre», o «paròchia de Sancta Maria de Castellvedre», mentre que les de ponent ho feien a la «paròchia del Pla» o «paròchia de Sancta Maria de Plano», per bé que ja se’n començava a dir Santa Llúcia, segons documentem al capbreu esmentat: «en lo sol del lloc de Trago prop lo Portal, un bassa, confrontant (...) a migjorn ab lo camí que va a Santa Lucia».
En total hi havia tretze cases, amb un propietari —Pere Gelonch— que en tenia dues. Els propietaris que s’hi enumeren, doncs, doblen el nombre de propietaris que consten al Fogatge de 1553 —un cens de Catalunya pactat a les Corts de Montsó de 1552—, ja que al Fogatge, que s’havia elaborat vint-i-dos anys abans de la redacció del capbreu, només hi trobem set propietaris, cinc de Tragó i dos de Nuncarga.
Entre els propietaris d’aquell Tragó de 1575, hi trobem deu pagesos: Joan Armengou, Pere Gelonch, Jaume Torner, Joan Mis, Joan Carles, Joan Barberà, Llorenç Canes, Jaume Armengou, Joan Torner —a sol ixent confrontava «ab lo forn»—, i Joan Canes, dit «Rotgés»; un picapedrer, Antoni Galés; un flassader, Egidi Girós, i un ferrer, Jaume Pujol, que vivia a Peramola, però que tenia una casa a Tragó, «ab un corral contiguo an aquella», i diverses peces de terra.
A més del forn comunitari, a Tragó també tenia forn a casa, «y privilegi de tenirlo», Joan Barberà.
Els tres propietaris més forts, per la terra que capbreven, eren Pere Gelonch (cal Xaperon), Joan Armengou (cal Pubill) i Joan Torner (cal Torner).
Afegitó
Pel que fa al poble veí de Nuncarga, amb el qual Tragó compartia parròquia —i n’hi continua compartint—, al capbreu esmentat hi trobem l’entrada de tres vassalls: Joan Farràs, dit «Caballol», pagès, la casa del qual «antigament se deya den Balle (posteriorment fou cal Sala), ab sa hera al davant de dita casa, y corrals, y forn alentorn»; Bernardí Ros, dit «Esteve», fuster, amb un «mas y casa ab sos corrals, corts, casals, hera y forn prop de dita casa», i Pere Ros, pagès, la casa del qual era «dita den Ros, ab sa hera, perxes (palleres), corrals, casals y un forn alentorn».
Josep Espunyes