Un cas certament insòlit
L’antiga baronia de Peramola, i posteriorment municipi, eclesiàsticament estava dividida en quatre parròquies: la de Sant Martí, de Cortiuda; la de Santa Maria, de Castell-llebre; la de Sant Miquel Arcàngel, de Peramola, i la de Santa Maria del Pla ―posteriorment Santa Llúcia―, de Nuncarga i Tragó. Els feligresos de quatre d’aquests llocs ―Cortiuda, Castell-llebre, Peramola i Nuncarga― duien a terme les pràctiques religioses a la parròquia que els pertocava, mentre que Tragó ho havia de fer en dues: les cases de sol ixent a Santa Maria de Castell-llebre, i les cases de sol ponent a Santa Maria del Pla. |
Ignorem les causes d’aquesta divisió, però sí que sabem que a les declaracions que feien els vassalls sobre els béns que tenien i els delmes que n’havien de pagar al baró de Peramola, sempre hi constava la parròquia a la qual pertanyien. I això perquè el rector de cada parròquia també solia percebre un tant del delme que els seus feligresos pagaven al baró. Justament, i segons que es conta, aquesta contribució va fer que se suscités un litigi entre el rector de Santa Maria de Castell-llebre i el de Santa Maria del Pla sobre la parròquia a què pertanyia cal Capcarrer, la casa que tancava, i tanca, l’antic carrer del Forn per la part de dalt. Històricament, cal Capcarrer sempre havia estat de Santa Maria del Pla, però el fet d’haver obert una finestra a la façana de sol ixent de la casa va provocar que el rector de Castell-llebre la reclamés parroquialment. I la sentència judicial li va donar la raó, perquè aquella obertura, a parer del jutge, feia cal Capcarrer més de Santa Maria de Castell-llebre que de Santa Maria del Pla. 1
|
Aquesta dualitat parroquial de Tragó va durar fins a l’any 1904, data en què una nova distribució parroquial del bisbat d’Urgell va fer que tot el veïnat tragonès formés part de l’antiga Santa Maria del Pla, avui Santa Llúcia.
Arran d’aquesta distribució eclesial de l’any 1904, el mas de Balasc, el mas d’Erola ―també conegut com la barraca del Teto―, la masia del Forner, el mas de Santmaí, la casa de Fontdelou, el mas de Plujo i el mas de Porcelloles, que sempre havien pertangut a la parròquia de Santa Maria del Pla, van passar a formar part de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, i la casa de la Ribera, que sempre havia pertangut a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, va passar a formar part de la parròquia de Santa Maria del Pla.
Avui, malauradament, el mas de Balasc, el mas d’Erola —o barraca del Teto—, la casa de Fontdelou, el mas de Plujo i el mas de Porcelloles són tots cinc a terra.
Josep Espunyes
1. L’any 1780, «Francisco Bach y Vilaró as (àlies) Capcarrer» capbreva que «te y posseheix en dit lloch (Tragó) y parroquia de Castellebre una casa des del solio fins al cel».
Arran d’aquesta distribució eclesial de l’any 1904, el mas de Balasc, el mas d’Erola ―també conegut com la barraca del Teto―, la masia del Forner, el mas de Santmaí, la casa de Fontdelou, el mas de Plujo i el mas de Porcelloles, que sempre havien pertangut a la parròquia de Santa Maria del Pla, van passar a formar part de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, i la casa de la Ribera, que sempre havia pertangut a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, va passar a formar part de la parròquia de Santa Maria del Pla.
Avui, malauradament, el mas de Balasc, el mas d’Erola —o barraca del Teto—, la casa de Fontdelou, el mas de Plujo i el mas de Porcelloles són tots cinc a terra.
Josep Espunyes
1. L’any 1780, «Francisco Bach y Vilaró as (àlies) Capcarrer» capbreva que «te y posseheix en dit lloch (Tragó) y parroquia de Castellebre una casa des del solio fins al cel».