​
Dos vells noms de casa
 
Avui, el poble de Tragó manté dos noms de casa amb molts anys d’història a les seves parets: cal Torner Vell i cal Capcarrer. Torner, com a nom de casa, prové del cognom Torner, els propietaris de la casa i la terra al segle XVI, mentre que cal Capcarrer neix de la situació de la casa, edificada al cap del carrer del Forn.

Cal Torner Vell, també al carrer del Forn, inicialment va ser una casa d’unes dimensions diguem que notables, ja que fins a l’any 1759 ocupava l’espai que actualment ocupen cal Torner Vell i cal Mariaxic. Van ser els germans Josep i Anton Armengol i Gallés —havien perdut el cognom Torner, doncs— els qui van partir la casa i d’una en van fer dues.

Ens consta que l’any 1575, el propietari de cal Torner era un tal Joan Torner, una casa que li pertanyia, juntament amb la terra que tenia, «per títol de donatió y heretament a ell fet per en Pere Torner, lur (el seu) pare».

Pel que fa a cal Capcarrer, la primera referència que en tenim és de l’any 1639. En aquells dies, el propietari de la casa —«casa al costat del portal més amunt»— i la terra era un tal Jaume Pujol, «del cap carrer», uns béns que li pertanyien «com ha hereu de Antoni Pujol y de Catherina Pujola, pares seus, com conste en sos capítols matrimonials rebuts en la rectoria de Castellvedre (Castell-llebre)».

Curiosament, al Jaume Pujol «del cap carrer» se li comença de dir així per diferenciar-lo d’un altre Jaume Pujol que l’any 1639 vivia a l’actual cal Cap-redon Vell, i al qual se li deia «de mig carrer».

No serà fins a un segle més tard —és a dir, l’any 1739—, que trobem dos noms de casa més de Tragó amb plena vigència actual: Francesc Codina, «vocatus (dit) lo Pubill» —avui a Oliana—, i Elena Puig, «in primis nuptiis uxor que fuit Petris Vilaró (a) Lucreci», és a dir, «muller que fou en primeres núpcies de Pere Vilaró, àlies Lucreci». Un «Lucreci» que avui ha esdevingut «Llucrèssio».

L’any 1739 també viu a Tragó Miquel Durich, cognom que donarà nom a l’actual «cal Duric», «casa a la plasseta y portal més amunt».
 
Josep Espunyes       ​