Tres creus de terme
A Catalunya, les primeres creus de terme que s’hi aixeca són del segle XIV. Tanmateix, abans del segle XIV ja s’havia fet servir creus per a senyalar límits de propietats o de parròquies.
Les creus de terme se solien posar a prop de les poblacions o al costat dels camins, a fi de donar la benvinguda als vianants o bé el comiat, segons la direcció que portaven. També protegien el terme de maltempsades, en una funció clarament religiosa.
A la baronia de Peramola, i posteriorment municipi, hi havia hagut, que sapiguem, tres creus de terme: la creu de Palou, també dita la creu dels Tres Pilons, la creu dels Tres Senyors i la creu de la Penella.
La creu de Palou, també dita la creu dels Tres Pilons, s’aixecava al cantó de sota de l’antic camí ral que solcava la ribera, una mica més amunt, cap a la banda de Tragó, del camí que baixa dels Colomers. La creu, treballada en pedra i d’uns 40 cm d’alçada, culminava un pilar piramidal compost per tres pilons, també de pedra, d’uns 50 cm d’alçada cadascun i fent escala, amb un diàmetre de major a menor en l’ascensió. Va desaparèixer del lloc que ocupava cap allà l’any 1940.
La creu dels Tres Senyors era a prop de de la casa de Baró, terme de la Baronia de Rialb. L’única cosa que en sabem és el que ens en diu el Capbreu de la Vila y Baronia de Peramola de l’any 1739, en la descripció que fa de la rodalia de la baronia: «...passa dita afrontació fins a la Planella, terres de la heretat de Sencomelles de dit terme de Aguilar, ahont fa altra entrada fins a la creu dels Tres Senyors, per arribar allí dit terme de Aguilar, lo sobredit de Peramola y lo de la Baronia de Rialp Subirà, terres del mas de Baró». No sabem què se’n va fer.
Respecte a la creu de la Penella, ja la documentem, com la creu de Palou, al Capbreu de la Vila y Baronia de Peramola de l’any 1575. S’aixecava al camí ral que pujava cap a Nargó i senyalava la trencada entre la baronia de Peramola i el vescomtat de Castellbò. Segons sabem, la creu era de pedra i duia esculpides les armes dels Foix-Bearn, un distintiu no gens anòmal si es té en compte que els Foix entronquen amb els Castellbò mitjançant el casament de Bernat Roger II de Foix amb Ermessenda de Castellbò (1208) i posteriorment acreixen els dominis amb la incorporació, entre d’altres, del vescomtat de Bearn (1290). Tampoc no sabem què se’n va fer.
Josep Espunyes