Tragó: el poble
El poble de Tragó, al segle XVII consistia, com tants i tants altres pobles de Catalunya, en dos rengs de cases tancats per un portal a cada cap: el portal de Baix, entre cal Pereboix —«casa ab son corral al costat del portal»— i cal Llucrècio —«casa al costat del portal mes avall»—, i el portal de Dalt, entre cal Capcarrer —«casa al costat del portal mes amunt»— i cal Duric —«casa a la plasseta i portal mes amunt»—. El reng de sol ixent el formaven set cases i el forn —d’aquí ve que l’únic carrer que hi havia a Tragó es conegués com el carrer del Forn—, mentre que el de ponent el formaven dotze cases, tres amb habitatge doble, és a dir, dues cases en un mateix edifici. L’ofici que hi dominava era la pagesia, per bé que també hi havia un teixidor (Tomàs Marot, dit Mis, cal Masses) i un sastre (Joan Ros, dit Gelonch, a cal Barquer, casa integrada avui a cal Parpella).
A mitjan segle XVIII, però, el nucli de Tragó ja s’ha engrandit: Josep Puigpinós, pagès, hi ha construït cal Gràcio, i Miquel Ampurdanès, també pagès, cal Rei Vell. A mitjan segle XVIII, un fill de Miquel Ampurdanès, també dit Miquel, es casarà amb Maria Puigpinós, filla de cal Gràcio, la qual li aportarà mitja pórca de terra a l’Ínsula per «lo contracte de son matrimoni».
A la primeria del segle XIX, Tragó augmenta amb quatre cases més el seu nucli: cal Sant, cal Llúcio, cal Sastre i cal Salera. Cal Sant l’aixeca Josep Vilaginés, dit Sant; cal Llúcio, Josep Codina, dit Llarg; cal Sastre, Josep Bach, dit Sastre, i cal Salera, un edifici que ignorem qui el fa construir.
Inicialment, cal Llúcio es va conèixer com cal Llarg del Pubill, ja que aquesta casa l’edifica Josep Codina, dit Llarg, de cal Pubill. Josep Codina era fill del matrimoni format per Joan Pere Codina i Maria Codina, que també tenien una filla: Maria Codina. Aquesta noia es casarà, cap al 1775, amb Isidre Vilaginés i serà l’hereva universal de cal Pubill.
Cal Pubill, família que se’n va a viure a Oliana l’any 1932, ja era cal Pubill l’any 1739, i el propietari n’era Francesc Codina, «vocatus lo Puvill».
Josep Espunyes