Consagrat sant Honorat!*
 
S’explica que una colla de segadors de Bescaran tornaven de segar a l’Urgell seguint el camí ral que pujava de Ponts cap a la Seu d’Urgell. I que quan foren a Tragó decidiren fer una visita a la capella de Sant Honorat, bisbe d’Arles, patró de la baronia de Peramola i dels forners. Creients com eren, volien agrair-li que la campanya d’aquell any els hagués anat tan bé.

          L’ermità que hi vivia, en sentir remor de gent que s’acostava, es va amagar darrere l’altar. I així que els segadors van entrar al recinte, va recitar amb veu greu, talment com si fos el sant qui els parlés:
 
Si deixeu cèntims a l’altar
i sortiu d’aquí a fer una volta,
quan torneu s’hauran doblat.
 
          Confiats en la paraula del sant, els segadors van deixar uns quants cèntims a l’altar i van sortir a fer una volta a la capella. I minuts després, quan hi van tornar a entrar, la seva sorpresa fou majúscula: els cèntims s’havien doblat. Aleshores, avariciosos, hi van deixar tot el que havien guanyat segant i van sortir a fer la volta preceptiva a la capella.

          El que no s’esperaven aquells homes, però, és que la segona vegada fos tan diferent de la primera: a l’altar no n’hi havia ni cinc, els cèntims havien volat. Tots! Aleshores, més d’un segador va aixecar el volant que portava amb la intenció d’estampar-lo al cap del sant, moment en què va sortir l’ermità vestit amb la mitra i la capa de la imatge i els va escometre a cops de bàcul. Els segadors, llavors, convençuts que era el mateix sant qui els atacava, van fugir corrents d’aquell veral mentre remugaven:
 
Consagrat sant Honorat!
Prou podeu anar mudat
amb tot el que ens heu robat.
 
Josep Espunyes
 
 
           
 *Llegenda contada per Antoni Bach i Angrill, de cal Capcarrer de Tragó. Joan Bellmunt també la recull a 500 històries i llegendes lleidatanes.