Un marge i dues rases
 
El lloc de Tragó, quan comença a edificar-se —la primera notícia que en tenim és de l’any 1035—, ho fa en un pla limitat pel marge dret del riu Segre, amb una font abundosa al peu —la font del Poble o la font de Tragó—, i dues rases ben definides a cada cantó: la rasa o torrent de les Eres, que ja documentem l’any 1575, al cantó de Nuncarga, i la rasa Marquesa, que també documentem aquest mateix any, al cantó de Castell-llebre.

          La rasa o torrent de les Eres, que avui força gent de Tragó coneix per «lo clot del Sant», en la part superior rebia el nom de rasa dels Vergers i, a mig curs, rasa dels Escampollers. És a dir, que l’accident geogràfic que anomenem rasa, al capdamunt era —i és— la rasa dels Vergers; al mig, la rasa dels Escampollers, i al peudavall, la rasa o torrent de les Eres.

El nom de rasa o torrent de les Eres prové del fet d’haver-se edificat les primeres eres de Tragó al cantó de la rasa —al segle xvi ja n’hi havia—, i la denominació de torrent, alternant amb la de rasa, ens fa pensar que tot sovint hi corria aigua, perquè centúries enrere plovia molt més que no fa aquests darrers anys. El nom Escampollers, força viu encara avui, prové de camp olier —camp productor d’oli, olivereda—, amb l’article antic «es» aglutinat, mentre que el nom Vergers, en franca reculada, prové del llatí vulgar viridiariu, variant del clàssic viridariu, «verger, hortet».

Respecte a la rasa Marquesa, nom amb què coneixem avui l’altre accident geogràfic esmentat, hem de dir que l’any 1575 es coneixia amb el nom de «la rasa de na Marquesa» i, l’any 1639, amb el de «la rasa de la Marquesa». Com que antigament Marquesa també era nom propi de dona, a part de títol de noblesa, gosem pensar que la rasa —o una part de la rasa, si més no— era propietat d’una dona dita Marquesa, com indiquen el títol personal femení «na» i l’article femení «la».
​
Al darrera de cada topònim, com de cada paraula, sempre hi ha una història, una informació.

 
Josep Espunyes